We Media

El We Media és un article molt interessant escrit per Chris Willis i Shayne Bowman. Aquest, tracta de la revolució que ha sofert el periodisme, anomenat periodisme 3.0 o periodisme participatiu.

El periodisme participatiu, es tracta bàsicament que qualsevol ciutadà d’en peu pugui elaborar una noticia, i conseqüentment, la pugui penjar a internet perquè tuthom la pugui llegir.

A Corea, el periodisme participatiu ha evolucionat molt més que a Espanya, ja que es poden veure webs periodístiques 3.0, amb una audiència de tres millons de persones.

Personalment, a mi em sembla bé que existeixi aquest tipus de periodisme, perquè trobo molt vàlid que tuthom pugui publicar les seves inquietuds. A més a més, poden ser notícies molt interessants, que puguin aportar moltes coses en el lector. Tot i així, és important contrastar les notícies que es puguin publicar en aquestes webs, ja que no et poden garantitzar la veraçitat de la notícia en qüestió.

Els partits polítics a Internet

El passat dijous dia 7, vàrem fer el segon debat en l’assignatura de publicació electrònica. El debat consitia en un tema que està de moda, com és la política, ja que fa pocs dies van ser les eleccions.

El tema concret consistia en tractar i observar les pàgines dels diferents partits polítics. Per tant, havíem de fer un petit estudi de les pàgines següents:

- http://www.iniciativa.cat/
- http://www.esquerra.cat/
- http://www.ciu.cat/
- http://www.socialistes.cat/
...

Per el que vaig poder observar, i en la qual també es va reflexar en el debat, és que cada partit juga amb els seus colors, i cuiden molt l’apartat del disseny. Per exemple, a la pàgina de iniciatica, juguen molt amb el verd, que és el color que els caracteritza. I així en totes les altres pàgines. També es pot observar clarament, que tots els partits aposten amb el seu lider, en la qual apareix a la pàgina principal de la web en qüestió.

Un altre tema que es va parlar va ser la importància que tenia internet per el que fa la política. Fa uns anys, s’utilitzaven els medis de sempre com són la televisió, la ràdio, la premsa i els cartells publicitaris. Però aquest any s’ha utulitzat el medi de l’internet, que ha jugat un paper força destacat en aquests dies.

En el punt de mira

Nota : 2,4 /5

Per començar, m'agradaria esmentar que aquesta pel·lícula se suposa que està ambientada a Salamanca (a la plaça major). Però, si ti fixes una mica, per no dir que no cal ni fixar-se, allò que es mostra no és Espanya. Aquest film està rodat a Mèxic, carrers bruts amb façanes de colors, els habitants tots sud-americans, etc.. La pregunta que es deu fer tothtom és.. perquè no posaven que era Mèxic i ja està?...

Per aquest simpel motiu, la pel.lícula ja va començar en mal peu. En el punt de mira, utiltza el feedback. Aquest, es repeteix en vàries ocasions, un acaba fart de veure la mateixa escena una vegada i una altra des de diferent angle. El guió fa riure, qui es creu que una reunió internacional es convoca en una plaça a l'aire lliure amb milers de finestres des d'on poder disparar, i a més a més, que sembla una revetlla en la qual el president d'Estats Units es troba a un metre del públic.

La veritat és que és una pel·lícula d'acció trepidant. Si per algo es salva la pel.lícula, és per les persecussions en cotxe que apareixen. I poc més a dir, un guió fluix, els actors són bons però no donen el pes, i molta acció.

Aquí teniu el tràiler: