dilluns, 2 de juny del 2008

Indiana Jones i el Regne de la calavera de cristall


Nota : 2 / 5


M'he criat amb aquestes pel·lícules, molts de nosaltres ens hem criat amb aquesta magistral banda sonora de fons, L'Arca Perduda, El Temple Maleït, L'última Creuada, meravelles del cinema d'acció. I per tant, el que no entenc és perquè han fet aquesta pel.lícula tant fluixa. Si per alguna cosa es caracteritzava Indiana Jones era perquè l'acció era de la vella escola, acció feta amb dobles, una acció creïble. Però clar, George Lucas havia de provar els seus nous efectes, creant una acciótotalment falsa, sense nnguna credibilitat. És per això , que cap espectador es creu el que està veient.
Quan veig una pel·lícula sempre me la intento creure, però és que en el Regne de la Calavera de Cristall surten coses que són senzillament estúpides, per exemple l’escena dels micos. En general la pel.lícula va d’una situació estúpida a una altra situació encara més estúpida. El guió és per mi, el més fluix de les quatre sagues.
Per el que fa el repartiment, Cati blanchett, una actriu amb gran potencial, fa una interpretació molt fluixa, sobretot perquè el seu personatge és ridícul, Shia labeouf amb alts i baixos i per la seva banda Harrison Ford perd molts sencers, (és que l'edat no perdona) cedint part del protagonisme.
En definitiva recomano als seguidors de la saga que si no l'han vist millor, ja que per mi, les aventures del Doctor Jones segueixen sent una trilogia.

dimarts, 27 de maig del 2008

Happy Birthday!

Aquí teniu el meu curt, Happy Birthday. Un treball fet per Video digital, una assignatura de la meva universitat. Tracta de uns amics que li volen fer una festa sorpresa en Jordi. Per tal de donar-li un bon ensurt, li diuen que li estan robant a casa seva. Això fa que en Jordi corri fins el seu domicili. Mentres tant, els amics esperen amb impeciència l'arribada d'en Jordi, per tal de donar-li la sorpresa.

Espero que us agradi.

P.D :Podeu deixar el vostre comentari sobre el curt.


diumenge, 25 de maig del 2008

Xerrada d'en Josep Lluís Gabriel


El passat 9 de Maig, ens va visitar el director de Bitlonia.com, i curiosament, ex – alumne de la EUPMT. Ens va delaitar amb una esplèndida xerrada sobre el Marketing 2.0, els cercadors, eMedia i l’internet en qüestió.

Ens va parlar de la importancia que té un usuari actualment. Es el responsable total de l’èxit que pugui tenir una pàgina web. Per tant, és molt important elaborar una plana web, pensant sobretot per l’usuari, i els serveis que se li poden oferir.

El Marketing 2.0 és un terme que ha sorgit en aquests últims anys, en el qual pots fer negoci a través d’internet. Ofereix una personalització de les teves pròpies compres, i altres serveis dirigits a la economia per internet. Un altre aspecte del marketing 2.0 és la d’ intentar abarcar molts medis, sovint podem trobar anuncis d’empreses que han començat a ser distribuïts per internet i han acabat apareixent als altres medis. Aquest, ofereix continguts que formen part de la interactivitat amb l'usuari com enquestes, fòrums,i espais per a la opinió del visitant.

Per el que fa les cercadors, ens va explicar diferents coses. Va esmentar l’ho important que són els cercadors actualment. Poques empreses poden donar-se el luxe de no aparèixer en cercadors com el Google o Yahoo. Ja que aquests cercadors, tenen milions de visites, i això significaria la expansió de la informació de la empresa per tot el món.
També és important tenir un bon posicionament a la web, ja que tots els usuaris solen anar a les pàgines que es troben a les cinc primeres posicions. Per posicionar-se a un cercadors hi han dos tipus:

Posicionament natural (SEO): és gratuït, i la seva construcció és de llarg termini.És lent i no és ni molt menys immediat.

Posicionament per pagament: Són aquella publicitat que es troba al costat dretde la pàgina, quan busques una paraula per intenret.
El desvantatge d’aquest és que és de pegament, i l’avantatge és que es immediat.

dijous, 17 d’abril del 2008

Xerrada sobre els mitjans de comunicació



Avui dijous dia 17 d’Abril, ha vingut el exdirector del Capgròs a fer-nos una xerrada sobre els mitjans de comunicació, concretament del periodisme digital. En un principi hem parlat de les funcions que tenen els mitjans de comunicació. Aquests, són:

- Informar
- Entrentenir
- Control de poder
- Fer crítics els ciutadants
- Influenciar
- Donar veu a tothom
- I sobretot, guanyar diners

Després hem parlat de la notícia en general. Han aparegut conceptes com les notícies hard i les notícies softs. La primera són aquelles que afecten a la gran part de la societat. I el segon són les notícies curioses.

Hem revisat a més a més les publicacions que hi ha hagut a Mataró, com per exemple la Crònica de mataró i Diari de Mataró. I les revistes que es troben actualment al mercat, com pot ser el Capgròs, el Tot Mataró…

I per acabar, han aparegut els altres mitjans de comunicació que són:

- Ràdio: És el mitjà de comunicació més ràpid. Els recursos que té són la música, el so i la repetició.
- La televisió: És el gran mitjà de masses. És un mitjà complicat tècnicament i és molt car. Els seus recursos són la imatge, el so, la veu, la música i el prime time.
- La premsa : Hem vist els tipos de premsa que hi ha, ja sigui de dretes i esquerres.
- Internet: Ens hem basat en les publicacions electròniques que hi ha. Per exemple hem visitat la pàgina del periodico.

dimecres, 16 d’abril del 2008

Visita al Capgròs de Mataró


Avui, dimecres 16 d’Abril, hem visitat la redacció del Capgros. Diferents treballadors del Capgròs, ja sigui el gerent Mateu Ros, o altres dirigents d’aquesta públicació, ens han deleitat d’una xerrada interessant, en la qual em parlat del disseny de la revista, dels continguts d’aquesta, el tipus de publicitat que utilitzen, la seva web…

En un principi, ens han explicat els quatre conceptes bàsics per entendre el funcionament d’aquesta revista. És una revista gratuïta, per tant el seu sistema econòmic es basa únicament amb la seva publicitat. Per tant, el sector comercial d’aquesta empresa es dedica a conseguir clients per publicitar-los, ja sigui a la web, o en el format de paper.

Aquests últims mesos, Capgròs ha canviat de disseny i format, per així donar una sensació de renovament i modernització. Tot l’ho relacionat amb el disseny, es fa am ordinadors MAC, ja que estan un esglaó per sobre del Windows. Concretament utilitzen el programa Adove, que és el més adeqüat per les empreses petites i mitjanes.

Hem pogut veure la redacció, on s’escriuen les notícies, maquetan, i retoquen les fotografies. I també ens han ensenyat el funcionament de la web del Capgròs. A la pàgina, podem veure que també conté publicitat. I es pot veure que actualitzen les notícies diariament, això fa que tinguin una gran quantitat de visites, que fa que aquesta revista, estigui a la segona posició com a la segona publicació gratuïta més llegida de Catalunya.

dilluns, 7 d’abril del 2008

El meu estimat pacman

Després de barallar-me amb el programa, he aconseguit fer el pacman per la matèria de Animació.


dimarts, 1 d’abril del 2008

Disseny a les webs institucionals

El passat 28 de Març, concretament a les deu del matí, va venir l'Antoni Cebrian a explicar-nos en que es basa el disseny d'una plana Web de contingut institucional, com pot ser Barcelona, Madrid, Saragossa, etc...

Va ser una xerrada molt gratificant per els meus interessos, ja que tinc una gran curiositat per el sector de la creació de webs. Per tan, vaig captar quatre aspectes bàsics sobre el disseny d'una web insitucional.

Per exemple, va recalcar que és molt important que el disseny d'una pàgina web havia de ser senzill, però molt accesible. Ja que si poses moltes animacions en flaix, o si omples molt la pàgines de coses, pot distreure l'usuari, i a més a més se li pot fer pesat la navegació. També va dir que és important, que aquestes planes tinguin una sèrie de serveis que puguin interessar el receptor, ja sigui la facilitació de tramits, o fotogràfies dles millos llocs de la ciutat en qüestió.

No cal dir, que la lletra ha de ser entenadora, i els colors han de tenir un cert equilibri, per tal de no molestar la sensibilitat de l'usuari. I per acabar, també és important no descuidar la pàgina, i l'ho adient seria actualitzar-la diariament.

dijous, 27 de març del 2008

We Media

El We Media és un article molt interessant escrit per Chris Willis i Shayne Bowman. Aquest, tracta de la revolució que ha sofert el periodisme, anomenat periodisme 3.0 o periodisme participatiu.

El periodisme participatiu, es tracta bàsicament que qualsevol ciutadà d’en peu pugui elaborar una noticia, i conseqüentment, la pugui penjar a internet perquè tuthom la pugui llegir.

A Corea, el periodisme participatiu ha evolucionat molt més que a Espanya, ja que es poden veure webs periodístiques 3.0, amb una audiència de tres millons de persones.

Personalment, a mi em sembla bé que existeixi aquest tipus de periodisme, perquè trobo molt vàlid que tuthom pugui publicar les seves inquietuds. A més a més, poden ser notícies molt interessants, que puguin aportar moltes coses en el lector. Tot i així, és important contrastar les notícies que es puguin publicar en aquestes webs, ja que no et poden garantitzar la veraçitat de la notícia en qüestió.

dissabte, 22 de març del 2008

Els partits polítics a Internet

El passat dijous dia 7, vàrem fer el segon debat en l’assignatura de publicació electrònica. El debat consitia en un tema que està de moda, com és la política, ja que fa pocs dies van ser les eleccions.

El tema concret consistia en tractar i observar les pàgines dels diferents partits polítics. Per tant, havíem de fer un petit estudi de les pàgines següents:

- http://www.iniciativa.cat/
- http://www.esquerra.cat/
- http://www.ciu.cat/
- http://www.socialistes.cat/
...

Per el que vaig poder observar, i en la qual també es va reflexar en el debat, és que cada partit juga amb els seus colors, i cuiden molt l’apartat del disseny. Per exemple, a la pàgina de iniciatica, juguen molt amb el verd, que és el color que els caracteritza. I així en totes les altres pàgines. També es pot observar clarament, que tots els partits aposten amb el seu lider, en la qual apareix a la pàgina principal de la web en qüestió.

Un altre tema que es va parlar va ser la importància que tenia internet per el que fa la política. Fa uns anys, s’utilitzaven els medis de sempre com són la televisió, la ràdio, la premsa i els cartells publicitaris. Però aquest any s’ha utulitzat el medi de l’internet, que ha jugat un paper força destacat en aquests dies.

dijous, 13 de març del 2008

En el punt de mira


Nota : 2,4 /5


Per començar, m'agradaria esmentar que aquesta pel·lícula se suposa que està ambientada a Salamanca (a la plaça major). Però, si ti fixes una mica, per no dir que no cal ni fixar-se, allò que es mostra no és Espanya. Aquest film està rodat a Mèxic, carrers bruts amb façanes de colors, els habitants tots sud-americans, etc.. La pregunta que es deu fer tothtom és.. perquè no posaven que era Mèxic i ja està?...

Per aquest simpel motiu, la pel.lícula ja va començar en mal peu. En el punt de mira, utiltza el feedback. Aquest, es repeteix en vàries ocasions, un acaba fart de veure la mateixa escena una vegada i una altra des de diferent angle. El guió fa riure, qui es creu que una reunió internacional es convoca en una plaça a l'aire lliure amb milers de finestres des d'on poder disparar, i a més a més, que sembla una revetlla en la qual el president d'Estats Units es troba a un metre del públic.

La veritat és que és una pel·lícula d'acció trepidant. Si per algo es salva la pel.lícula, és per les persecussions en cotxe que apareixen. I poc més a dir, un guió fluix, els actors són bons però no donen el pes, i molta acció.

Aquí teniu el tràiler:

divendres, 29 de febrer del 2008

Web 2.0




Abans de tot, m'agradaria esmentar que aquest bloc s'ha fet a partir d'una assignatura de la meva universitat. Per tant, a part de les meves crítiques, també podreu veure diferents pràctiques de públicació electrònica.Ahir, el passat dijous 28 de Febrer, vàrem fer una xerrada sobre la WEB 2.0. Aquesta, va ser molt gratificant ja que es van parlar de molts temes interessants. I a més a més era curiós observar les diferents opinions que es devetien, com per exemple, la gent que estava d'acord de l'utilització de la web 2.0, o preferien la 1.0.

Les conclusions que vaig extreure van ser les següents:

-La web 2.0 és l'evolució de les aplicacions tradicionals, en la qual recalen en la importància que té cada cop més l'usuari en qüestió.

-Té un gran potencial per el que fa la interactivitat, ja que el consumidor pot participar en tot moment en el bloc, web etc...

-La facilitat d'ús que pot tenir. Per exemple, l'elaboració d'aquest bloc està a l'abast de tothom ja que la dificultat per fer-la és mínima.

- S'ha de vigilar amb la infoxicació, que significa la gran quantitat d'informació que hi pot haver sobre un tema, en la qual pot ser verídica o no.

-La web 2.0 permet que puguem compartir una gran quantitat d'elements, com pot ser vídeos música, imatges, opinions...

dimarts, 26 de febrer del 2008

Sweedey Todd, el barber diabòlic del carrer Fleet


Nota: 4,2 / 5

Tim Burton, aquest grandíssim director per a molta gent, i sempre fidel a la seva manera de fer cinema, ens sorprèn amb seu ultima pel·lícula, un musical que recrea la vida del barber més sagnant del carrer Fleet.Reconec que sóc fanàtic de Tim Burton, no em perdo ni una de les seves pel·lícules. Recordem altres obres mestres d’aquest director com per exemple Batman 1 i 2, Eduardo Manostijeras, Ed Wood, Big fish, Charlie i la fabrica de xocolata, Sleepy Hollow...
En aquest cas la pel·lícula té una factura impecable, ambientació perfecta, es nota la mestria del director en aquesta faceta, tot és gairebé perfecte i sinestrament bonic, alguns decorats es nota l'ús de l'ordinador però amb aquests tons foscos i gòtics dóna la impressió d'estar veient un quadre en cada una de les seves escenes.
El tema del musical, em va resultar una mica pesat, hi ha molts trossos que numés canten, potser perquè aquí no estem gaire acostumats als musicals tipus broadway.
Els actors fan un gran paper. Sobretot cal destacar la interpretació de Johnny Deep. Alan Rickman i Helena Bonham Carter,també fan una bon paper.No em va defraudar en absolut.Molt recomanable per als fanàtics de Tim Burton i Johnny Deep.
Us deixo el trailer de la pel.lícula

JUNO

Nota: 4,6 / 5

Tal i com havia escrit anteriorment, parlaré de Juno. Una de les millors pell.lícules que he vist en mesos. I segurament la podríem nombrar com la "comèdia" del any. No és una pel.lícula que pretén el riure fàcil mitjançant gags escatològics o dolents ( com ens tenen acostumats les comèdies últimament), sinó que la pel.lícula té un guió que va molt més enllà. Juno es directa, sensible, tendra i mol divertida, amb un humor de traç fi. Un film que emociona sense récorrer a les sensibleries típiques. A partir d'un tema tan dur com és quedar-se embarassada als 16 anys, el guionista al porta en un camí que no et pots imaginar en un principi, i et fa reflexionar de moltes coses.

El cast està molt encertat, sobretot cal destacar el treball de Ellen Page ( la protagonista) que fa un paper de oscar. Ellen es creu en tot moment el personatge, i això ha fet que l'hagin nominada com a millor actriu principal de l'any.

De tres nominacions que tenia, Juno ha aconseguit l'oscar com a millor guió original. Doncs bé, crec que és totalment recomanable per a tothom, i espero que us agradi.

Us deixo el trailer en castellà.



dilluns, 25 de febrer del 2008

Benvinguts

Avui inauguro el meu bloc personal. Espero poder actualitzar-lo continuament, i que els continguts d'aquesta, sigui del vostre interés. En un principi, m'agradaria utilitzar aquest bloc per fer crítiques sobre diferents pel.lícules, ja siguin estrenes de cartellera, o pel.lícules en dvd. M'agradaria adelentau-se que el primer film que criticaré, és Juno, una pel.lícula nominada a tres oscars: com a millor actriu principal (Ellen Page), com a millor guió original (Diablo Cody) i com a millor pel.lícula.